El Projecte Aghbala és un projecte de cooperació internacional que pretén desenvolupar un programa integral d’inclusió social i d’atenció mèdica pel col·lectiu de discapacitats físics i psíquics de la regió de l’Atles Mitjà al Marroc.
ANTECEDENTS
NouSol es va desplaçar a Aghbala per iniciar el projecte Inch’Allah Chaima, que tenia per principal objectiu diagnosticar la malaltia rara d’una nena de cinc anys. A través d’aquest cas, NouSol es va posar amb contacte amb l’associació de discapacitats d’Aghbala. Es van mantenir diverses reunions on van quedar paleses les greus mancances a les quals estan exposats els discapacitats de la zona de l’Atles mitjà, un entorn especial i de característiques molt específiques. Després de molt d’esforç, el febrer del 2014 es va aconseguir el diagnòstic de la Chaima, Acidúria Glutàrica Tipus I. L’Acidúria és una malaltia genètica i hereditària que afecta el metabolisme. Un cop detectada la malaltia i conegudes les seves característiques principals, s’han pogut identificar més casos d’aquesta mateixa malaltia a la Zona de l’Atles mitjà.
JUSTIFICACIÓ
Les comarques d’Aghbala, Boutferdà i Tizi n’isly estan situades a la cadena muntanyosa de l’Atles mitjà a l’estat de Beni Mallal. Aquestes comarques es troben en un altiplà que està a 2000 m per sobre del nivell del mar. Hi ha pobles que estan a més de 2500 m d’altitud. Aquesta zona té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres i a més una pluviometria molt alta. Els estius són secs i calorosos, el contrast tèrmic és molt significatiu. Les carreteres per arribar-hi estan molt malmeses per les riuades sobtades que baixen de la muntanya i les contínues nevades. L’activitat econòmica predominant és la ramaderia i encara menys l’agricultura. És una zona poblada majoritàriament per l’ètnia Amaziga (berber).
Aproximadament hi viuen unes 100.000 persones, la majoria de les quals viuen en petites comunitats disseminades per les muntanyes. Basen la seva economia familiar en la ramaderia i l’agricultura i en el suport econòmic que reben dels familiars emigrats a Europa. El context social és especial en tant que la població és bàsicament berber. La majoria són analfabets i ni tan sols saben parlar àrab, la llengua predominant, ni tampoc francès, la llengua colonial. Això fa que tinguin una gran dificultat per comunicar-se a l’hora de fer qualsevol tràmit oficial i hagin d’optar a feines poc qualificades. Està molt estesa la pràctica de casar-se entre cosins a causa de la dificultat d’accés a aquesta zona i a trets culturals Amazics. L’endogàmia queda palesa en un alt índex de persones amb discapacitats físiques i psíquiques per problemes genètics.
La situació d’aquests discapacitats físics i psíquics és realment preocupant, tal com es desprèn de l’anàlisi feta amb els membres de la nostra contrapart, i cal abordar-la amb urgència. Molt discapacitats viuen en llocs inaccessibles i remots i no tenen capacitat econòmica per desplaçar-se.
En aquesta zona només hi ha els ambulatoris d’Aghbala, Tizi n’isly i Boutferdà on i només hi ha un metge de família. Per urgències, proves o especialistes han d’anar a l’Hospital de Beni-Mellal que està a més de 200 km hi ha la carretera està en molt males condicions.
Al context geogràfic se li suma que el procediment burocràtic per registrar-se com a discapacitat a la sanitat marroquina és molt complex. En primer lloc, els discapacitats han d’anar a visitar el metge de família del seu ambulatori perquè els hi faci un justificant mèdic a mesura que tenen una discapacitat. Amb aquest justificant han d’anar a l’associació de discapacitats que els hi pertoqui, en el nostre cas a Aghbala, per inscriure’s al registre de discapacitats de l’associació i fer-se el carnet de discapacitats. Una vegada inscrits a l’associació se’ls hi dona un document oficial del ministeri de sanitat marroquina anomenat Dossier Medical. Un cop disposen d’aquest document han de tornar a l’ambulatori on el seu metge de família els hi fa un primer examen mèdic. El metge en qüestió registra i certifica els resultats d’aquest primer examen al Dossier Medical. El següent pas és anar a l’hospital de la capital, Beni Mellal, on un tribunal mèdic format per cinc metges diferents estudiaran el cas i certificaran el seu grau d’invalidesa. El grau d’invalidesa i resultats del tribunal es registraran al Dossier Medical. Per últim, cal portar el Dossier Medical a l’associació de discapacitats, ja que seran ells els que s’encarreguen de forma oficial de fer arribar el Dossier Medical al Ministeri de Sanitat de Rabat on el pacient quedarà registrat com a discapacitat. El Dossier medical seria el més semblant a un diagnòstic.
Aquest procediment és extremadament difícil per la gent de la zona perquè no disposen de la informació necessària, ni dels recursos econòmics, ni del temps per a poder realitzar aquestes gestions. Per aquest motiu la majoria dels discapacitats no estan registrats ni a l’associació de discapacitats ni al Ministeri de Sanitat.
En referència al context social, els discapacitats de la zona queden exclosos de la vida pública, laboral i educativa. Hi ha un gran desconeixement del tracte que necessiten aquestes persones per part dels professionals de l’associació de discapacitats i també de les escoles. Aquests no disposen de la suficient formació i recursos per donar una bona atenció a aquest col·lectiu. Moltes de les discapacitats són causades pel desconeixement que hi ha del cos i de les conseqüències que pot tenir una petita lesió si no es tracta de forma adequada. Moltes famílies amb persones amb discapacitat busquen respostes a metges i curanderos de la zona que no tenen formació suficient per donar una informació verídica. Les famílies gasten molts de diners en aquest procés que té com a resultat l’empobriment de la família i la no solució de la malaltia.
AMB EL SUPORT DE:
